En Joan Maragall va nèixer a Barcelona l'any 1860 i va morir l'any 1911. La seva família l'impulsà a formar part del negoci familiar, però ell volia fer una carrera universitària i ho va comunicar al seu pare el qual va haver de cedir. Va ser l'any 1979 quan va iniciar la carrera de Dret. El seu principal objectiu era formar-se com a intel·lectual. Per aquest motiu, va altrenrar les classes amb les conferències, tertúlies, l'estudi d'idiomes i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
L'any 1890 va iniciar la seva activitat periodística. Va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i anys desprès va col·laborar a la revista L'Avenç. En aquesta revista va publicar el seu primer llibre de poemes, Poesies. Gràcies a la seva activitat poètica i periodística Joan Maragall va ser un intel·lectual molt reconegut, llegit i respectat.
Victor Català és el pseunònim de l'escriptora Caterina Albert. Va nèixer a l'escala l'any 1869. Durant poc temps va anar a l'escola però gràcies a l'ambient culte que es respirava a casa seva, va aconseguir una formació especial. Va desvetllar aficions artísticas. Llegí molt, des de novel·les de fulletó fins als grans escriptors realistes.
Com a escriptora es va donar a conèixer amb el seu propi nom en els Jocs Florals d'Olot del 1898, on li vàren premiar el monòleg teatral La infanticida. El contingut de l'obra era la confessió d'una mare que ha mort la seva filla. Això causà un gran esàndol quan la gent s'adonà que va ser escrit per una dona. Des d'aleshores va decidir donar-se a conèixer amb el seudònim de Victor Català.Evitava donar-se a conèixer personalment en públic. Tot aixì va mantenir una gran amistat amb Narcís Oller i Joan Maragall. Va morir l'any 1966.
jueves, 26 de mayo de 2011
jueves, 19 de mayo de 2011
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà va néixer el 1845 s Santa Cruz de Tenerife. El 1853 es va traslladar al Vendrell i va ser allà on es va adaptar a la llengua catalana i als nous costums. Aquest fet va quedar reflectit a la seva obra ja que alguns dels seus personatges són mestissos i pertanyen a mons culturals oposats.
Als 25 anys es va instal·lar a Barcelona on es va incorporar al moviment dela Renaixença.
Va morir l'any 1924.
1.EL GRAN DRAMATURG DELA RENAIXENÇA.
És el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les obres teatrals són de caràcter romàntic, és a dir, obres que pretenen provocar una forta pressió al públic per despertar-li emocions i sentiments.
Les obres més importants de Guimerà són: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
2.TRAGÈDIES I DRAMES ROMÀNTICS.
La tragèdia romàntica està escrita en vers i té un to solemne. Els confilctes se sentren a l'interior d'uns personatges singulars; són molt apassionats, idealitzats i que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces superiors. Aquest enfrontament acaba amb un final tràgic.
El drama romàntic de caire realista està escrit en prosa i té un to més natural. Tracten fets quotidiants i més realistes. Tot i haver-hi un rerefons d'injustícia social el conflicte centaral sempre gira entorn de la possessió amorós. Els personatges són d'aparença més realista i els protagonistes es veuen dominats per grans passions que desemboquen en un final tràgic.
Als 25 anys es va instal·lar a Barcelona on es va incorporar al moviment de
Va morir l'any 1924.
1.EL GRAN DRAMATURG DE
És el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les obres teatrals són de caràcter romàntic, és a dir, obres que pretenen provocar una forta pressió al públic per despertar-li emocions i sentiments.
Les obres més importants de Guimerà són: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).
2.TRAGÈDIES I DRAMES ROMÀNTICS.
La tragèdia romàntica està escrita en vers i té un to solemne. Els confilctes se sentren a l'interior d'uns personatges singulars; són molt apassionats, idealitzats i que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces superiors. Aquest enfrontament acaba amb un final tràgic.
El drama romàntic de caire realista està escrit en prosa i té un to més natural. Tracten fets quotidiants i més realistes. Tot i haver-hi un rerefons d'injustícia social el conflicte centaral sempre gira entorn de la possessió amorós. Els personatges són d'aparença més realista i els protagonistes es veuen dominats per grans passions que desemboquen en un final tràgic.
<iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/L0roI26Al9k" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
jueves, 28 de abril de 2011
LA RENAIXENÇA
La Renaixença és un moviment cultural català que es va iniciar en el segle XIX.
Aquest moviement prové d'una significativa transformació econòmica i social que va estar influenciada per la industrialització que va patir Catalunya. Per altre banda, cal destacar, que també va estar provocat pel Romanticisme. Aquests tenia com a finalitat recuperar la llengua i la història pròpia de Catalunya, les tradicions populars i a més a més augmentava els sentiments nacionals.
Les idees de la Renaixença es concentraven en les següents:
En primer lloc promoure l'activitat literària, tot seguit crear una literatura pròpia, a continuació fonamentar el coneixement de la història pròpia i finalment crear institucions catalanistes.
Durant els anys 1833 i 1890 i van haver tres fets de gran importància:
El primer moviment va ser l'any 1833 amb la publicació de La Pàtria. Aquest poema remarcava la pàtria i el passat hisòric i a més a més la llengua i el seu ús literari.
El segon moviment va ser l'any 1859 amb l'instauració dels Jocs Florals. Aquest concurs de poesia volia promoure el conreu de la poesia catalana. Els participants havian d'escriure sobre la Pàtria, la Fe o l'Amor.
Per finalitzar, el tercer moviment va ser l'any 1877 amb la publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Aquesta va ser el primer poema èpic de la literatura catalana contemporània.
Els autors més destacats d'aquest període van ser Jacint Verdaguer, el dramaturg Àngel Guimerà i el novel·lista Narcís Oller.
Les plataformes que va tenir aquest moviment van ser els diaris i diversas revistas com per exemple: revista Renaixença.
Aquest moviement prové d'una significativa transformació econòmica i social que va estar influenciada per la industrialització que va patir Catalunya. Per altre banda, cal destacar, que també va estar provocat pel Romanticisme. Aquests tenia com a finalitat recuperar la llengua i la història pròpia de Catalunya, les tradicions populars i a més a més augmentava els sentiments nacionals.
Les idees de la Renaixença es concentraven en les següents:
En primer lloc promoure l'activitat literària, tot seguit crear una literatura pròpia, a continuació fonamentar el coneixement de la història pròpia i finalment crear institucions catalanistes.
Durant els anys 1833 i 1890 i van haver tres fets de gran importància:
El primer moviment va ser l'any 1833 amb la publicació de La Pàtria. Aquest poema remarcava la pàtria i el passat hisòric i a més a més la llengua i el seu ús literari.
El segon moviment va ser l'any 1859 amb l'instauració dels Jocs Florals. Aquest concurs de poesia volia promoure el conreu de la poesia catalana. Els participants havian d'escriure sobre la Pàtria, la Fe o l'Amor.
Per finalitzar, el tercer moviment va ser l'any 1877 amb la publicació de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Aquesta va ser el primer poema èpic de la literatura catalana contemporània.
Els autors més destacats d'aquest període van ser Jacint Verdaguer, el dramaturg Àngel Guimerà i el novel·lista Narcís Oller.
Les plataformes que va tenir aquest moviment van ser els diaris i diversas revistas com per exemple: revista Renaixença.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)