Joan Maragall i Victor Català

En Joan Maragall va nèixer a Barcelona l'any 1860 i va morir l'any 1911. La seva família l'impulsà a formar part del negoci familiar, però ell volia fer una carrera universitària i ho va comunicar al seu pare el qual va haver de cedir. Va ser l'any 1979 quan va iniciar la carrera de Dret. El seu principal objectiu era formar-se com a intel·lectual. Per aquest motiu, va altrenrar les classes amb les conferències, tertúlies, l'estudi d'idiomes i la lectura dels grans escriptors europeus de l'època.
L'any 1890 va iniciar la seva activitat periodística. Va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i anys desprès va col·laborar a la revista L'Avenç. En aquesta revista va publicar el seu primer llibre de poemes, Poesies. Gràcies a la seva activitat poètica i periodística Joan Maragall va ser un intel·lectual molt reconegut, llegit i respectat.

Victor Català és el pseunònim de l'escriptora Caterina Albert. Va nèixer a l'escala l'any 1869. Durant poc temps va anar a l'escola però gràcies a l'ambient culte que es respirava a casa seva, va aconseguir una formació especial.  Va desvetllar aficions artísticas. Llegí molt, des de novel·les de fulletó fins als grans escriptors realistes.
Com a escriptora es va donar a conèixer amb el seu propi nom en els Jocs Florals d'Olot del 1898, on li vàren premiar el monòleg teatral La infanticida. El contingut de l'obra era la confessió d'una mare que ha mort la seva filla. Això causà un gran esàndol quan la gent s'adonà que va ser escrit per una dona. Des d'aleshores va decidir donar-se a conèixer amb el seudònim de Victor Català.Evitava donar-se a conèixer personalment en públic. Tot aixì va mantenir una gran amistat amb Narcís Oller i Joan Maragall. Va morir l'any 1966.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer el 1845 s Santa Cruz de Tenerife. El 1853 es va traslladar al Vendrell i va ser allà on es va adaptar a la llengua catalana i als nous costums. Aquest fet va quedar reflectit a la seva obra ja que alguns dels seus personatges són mestissos i pertanyen a mons culturals oposats.
Als 25 anys es va instal·lar a Barcelona on es va incorporar al moviment de la Renaixença.
Va morir l'any 1924.

1.EL GRAN DRAMATURG DE LA RENAIXENÇA.
És el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX. La majoria de les obres teatrals són de caràcter romàntic, és a dir, obres que pretenen provocar una forta pressió al públic per despertar-li emocions i sentiments.
Les obres més importants de Guimerà són: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900).

2.TRAGÈDIES I DRAMES ROMÀNTICS.
La tragèdia romàntica està escrita en vers i té un to solemne. Els confilctes se sentren a l'interior d'uns personatges singulars; són molt apassionats, idealitzats i que es veuen obligats a enfrontar-se a unes forces superiors. Aquest enfrontament acaba amb un final tràgic.
El drama romàntic de caire realista està escrit en prosa i té un to més natural. Tracten fets quotidiants i més realistes. Tot i haver-hi un rerefons d'injustícia social el conflicte centaral sempre gira entorn de la possessió amorós. Els personatges són d'aparença més realista i els protagonistes es veuen dominats per grans passions que desemboquen en un final tràgic.

<iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/L0roI26Al9k" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>